Sí, sóc advocada. Vaig començar a l’OCUC a l’any 89 com a advocada especialitzada en temes d’habitatge. Fins l’any 2001, vaig estar col·laborant com a advocada d’habitatge fins que em van fer la proposta de nomenar-me directora i vaig acceptar. Actualment faig més tasques de direcció que d’advocada, però continuo sent advocada d’ofici, estic col·legiada i estic molt pendent dels temes d’habitatge.

No, no en sabem prou. El que primer no sabem és quins són els nostres drets. Per exemple, a vegades ens ve gent aquí perquè ha tingut algun problema i vol que es defensin els seus drets, però quan li preguntes quins són, no ho sap respondre. De legislació de consum n’hi ha molta i és difícil, però entenem que s’hauria de saber la bàsica. Caldria també que sabéssim que hi ha molts llocs on ens podem anar a informar, però sovint aquests són desconeguts. Si parlem de Catalunya, la gent pot venir a l’OCUC a informar-se o a altres associacions de consumidors, també hi ha l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor que la majoria d’ajuntaments tenen i també hi ha l’Agència Catalana del Consum (ACC). I, sobretot, és important informar-se abans de fer una activitat de consum que econòmicament és important.

Sí, de fet aquest és el problema. Però també n’hi ha un altre i és que els ciutadans ens queixem més que no pas reclamem. De fet, la gent que acudeix a les organitzacions de consumidors o a l’Administració a reclamar és molt menys de la totalitat de la població. La gent es queixa molt in situ quan té un problema, o es queixa amb els amics, o al restaurant, etc., però no solen reclamar per telèfon o per correu electrònic als llocs pertinents.

Sí, de legislació de consum n’hi ha molta. En tenim tanta com la resta d’Europa, és més en alguns casos és la mateixa perquè ve de directives europees. La diferència, però, és que a la resta d’Europa la gent està més acostumada a reclamar que no pas aquí i, fins i tot, les organitzacions de consumidors fa més anys que existeixen. De legislació en tenim, és millorable, però en tenim prou, semblant a la resta d’Europa, encara que és força desconeguda per l’usuari i també per l’Administració, per jutges, per advocats, etc. El que falta, doncs, és que la gent empenyi més a les organitzacions de consumidors, com passa en països europeus, i no pas que sigui al revés. Els usuaris han de conèixer els seus drets per a poder-los exercir.

Sí, efectivament i, de fet, fem algunes presentacions a les escoles. L’Agència Catalana del Consum (ACC) té l’Escola de Consum que també fan cursets per a escoles. Amb una persona adulta fer-la canviar d’hàbits és més complicat mentre que amb els nens és molt més fàcil. De fet, això ja s’ha vist, per exemple, amb les campanyes ambientals hem vist que han quallat molt bé amb els nens.

Actualment nosaltres tenim moltes reclamacions, però penso que això depèn perquè cada organització o organisme mantindrà les seves peculiaritats. Generalment, per a nosaltres, els mesos que anaven de gener a abril eren uns mesos més fluixos, però aquest any no donem l’abast. No és que hi hagi un tema concret que hagi generat més reclamacions, sinó que enguany n’hi ha més. No sabem si és per la crisi, però al llarg de l’any ho anirem veient.

No, no, hem de tenir la mateixa cura. Nosaltres sempre hem de fer un consum responsable: saber quin és el teu poder adquisitiu i què és el que pots comprar. Això s’ha de fer sempre igual tant en una època com en una altra. És clar, una persona que amb època de crisi perd el seu treball, tindrà menys ingressos, però el criteri serà el mateix, haurà de comprar en funció del poder adquisitiu. A partir d’aquí hi ha altres coses que es poden tenir en compte com ara adquirir allò que és necessari i no fer un consumisme o altres paràmetres com comprar en comerç de proximitat que sol ser garantia de més qualitat, producte més fresc i menys impacte ambiental, així com potenciar l’economia més propera. El que és més bàsic és que compris el que necessitis.

Text i fotos: Mònica Puntí