Les moltes persones que ara fa 40 anys varen lluitar en el darrer franquisme i posteriorment en la transició, per passar de la dictadura a la democràcia, estan completament decebudes per l’actual política de partits que suposa una clara negació de les seves il·lusionades aspiracions democràtiques. Tothom sap que el sistema de partits, potencia l’existència de politics mediocres, experts en discursos demagògics i en la defensa de les seves poltrones. Nomes cal fer una mirada, en cadascun dels nostres municipis, als alcaldes i regidors, homes i dones, que els governen. No es gens encoratjador constatar que molts d’elles i ells, sinó visquessin de la política, tindrien dificultats per poder treballar de simples conserges o dependentes.
La regeneració de la democràcia, hauria de passar per aprovar una llei electoral amb llistes obertes, que fes possible que els polítics fossin escollits directament pels votants i no per les estructures dels partits, facilitant d’aquesta forma els tractes personals entre els ciutadans i els politics. El que es presenta a unes eleccions municipals, hauria d’establir compromisos politics amb els seus electors, els quals en un moment donat podrien recriminar als politics electes les seves falses promeses. Cal tenir, però clar, que si no es produeix una pressió ciutadana per modificar les regles del joc de la democràcia, aquesta continuarà la seva tònica actual, de partits politics amb persones que viuen de la política en lloc de viure per a la política.
JOSEP ARACIL I XARRIÉ