Com més esforç fem per aprendre una destresa física o un nou coneixement, més fortes es fan les sinapsis involucrades en aquest aprenentatge

A l’institut de l’aprenentatge i la memòria de Picowwet, del MIT (Institut de Tecnologia de Massachussets), es van portar a terme experiències, dirigides pel professor en neurociències Mark F Bear, a través dels quals es va poder arribar a aquestes conclusions. Es va seguir una idea desenvolupada aproximadament 30 anys enrere pel doctor Donald Hebb, que deia que durant l’aprenentatge les connexions entre les neurones implicades en el procés es feien més fortes.

Però si bé la sospita que això era el que passava realment, fins a ara no s’havia pogut demostrar totalment.

L’experiment del MIT, va ser realitzat amb rates però val dir que els seus resultats poden ser projectats als éssers humans, ja que aquest fenomen, conegut com potenciació a llarg termini, constitueix un mecanisme biològic que és compartit per tota l’escala biològica.

Els científics van col·locar a diverses rates en una espècie de caixa que tenia dos habitacles, dels quals un estava il·luminat i altre en total foscor.
Quan els animals es trobaven en l’espai fosc rebien una descàrrega elèctrica dolorosa a les seves potes. Així van aprendre que era millor estar en el lloc il·luminat. Per veure el que passava en les sinapsis, els investigadors van fer servir sensors bioquímics que van comprovar que aquestes s’enfortien a mesura que els animals progressaven en l’aprenentatge.

La hipòtesi que ara va ser comprovada experimentalment, indica que davant les repeticions d’un estímul, tal qual es dóna durant un procés d’aprenentatge, les neurones modifiquen la seva arquitectura, amb la finalitat d’enfortir les seves sinapsis i retenir l’après.

Aquesta capacitat que té el cervell, de modificar la seva estructura i funció en resposta als estímuls mig ambientals que hi impacten, donen una base racional per a suggerir que mantenir la ment activa és molt beneficiós per a la memòria i la salut cerebral en general.

Per tant, ara més que mai,  és sempre un bon consell mantenir la ment activa.

Donem quatre pinzellades a exercicis per activar la ment

“En la joventut, el cervell s’enfronta a constants situacions de canvis i desafiaments. Però, amb els anys, les nostres activitats es tendeixen a restringir a situacions conegudes i còmodes”.
Per això el gran consell és exercitar la memòria i mantenir la ment activa. Això es pot assolir amb exercicis senzills a cada moment del dia:

 Mirar una pel·lícula i explicar després la trama amb  detall a algú que no l’hagi vist.

 Fer els comptes mentalment al supermercat i després comparar amb l’import final de caixa.

 Al agafar al telèfon intentar conèixer al de l’altre costat de la línia abans que s’identifiqui. A la nit, escrigui el nom de les persones que el varen trucar.
 

A l’entrar en una sala amb molta gent, tracti d’estimar ràpidament quantes persones hi ha a la seva dreta i quantes a la seva esquerra.

 Durant el sopar, en un restaurant o a casa d’amics, intenti identificar els ingredients del seu plat.

Concentri’s en els sabors subtils. Després verifiqui’ls.

A partir dels 50 anys, controli periòdicament les seves habilitats mentals: memòria, atenció, planificació, amb una avaluació sistemàtica i professional.

Realitzar periòdicament exercicis per a mantenir la ment activa (mots encreuats, problemes d’enginy).

A més de la bona salut física, és important mantenir una bona salut emocional. Està demostrat  que l’estrès, la depressió i l’ansietat tenen algunes conseqüències negatives en diverses de les nostres funcions intel·lectuals.