|
Psicologia i psicopedagogia -
Psicologia
|
|
Són constructius els teus pensaments? (I)
Sobreestimar el significat: Significa exagerar la importància dels esdeveniments (fer una muntanya del res). Pregunta’t si el que passa (o les conseqüències que creus que tindrà) és tant greu com suposes. Generalització excessiva: Suposar que el que passa en una o diverses situacions passarà en totes o gairebé totes les situacions. Pregunta’t: "Si he vist tres gossos blancs, significa això que tots els gossos són blancs?". Pensament categòric: Pensament polaritzat de tot o res, blanc o negre, bo o dolent, oblidant el que hi ha al mig. Exemple: o sóc un excel·lent o sóc un fracàs. Etiquetatge: Aplicar etiquetes a la gent o als esdeveniments i després actuar com si l’etiqueta descrivís a tota la persona o esdeveniment de manera exacta. Si apliques a una persona o cosa l’etiqueta d’avorrit, tendiràs a pensar que sempre és així sense tenir en compte informació contradictòria (tal vegada aquesta persona té facetes divertides que desconeixes). Interpretar els reptes com amenaces: Si tens por o ansietat pots veure les situacions com una amenaça. Prova a veure-la com un repte que vols superar. Personalització: Prendre’s les coses com a personals; suposar, sense justificació, que ets el centre d’atenció d’altres persones. Per exemple, pensar: "si ha sortit de l’habitació és perquè no li interessa el que estic dient" mentre parles amb un grup de persones o dónes una conferència; en comptes de pensar que ha pogut sortir per qualsevol altre motiu que no té res a veure amb tu. La tirania del "deuria": Quan et sents malament perquè les coses no són com penses que haurien de ser. Pots acceptar la realitat tal com és, canviant el que pots canviar i acceptar el que no pots canviar, o bé, pots martiritzar-te i deprimir-te perquè les coses no van com tu voldries que anessin. Pensament negatiu: Interpretar els esdeveniment mirant només al costat negatiu. Recorda que sempre pots trobar alguna cosa positiva; busca-la. Optimisme ingenu: Pensament positiu exagerat i no realista que implica pensar que tot sortirà bé sempre i que no et pot passar res dolent e facis el que facis. Suposar la validesa dels sentiments: Significa suposar que si tens un sentiment fort sobre alguna cosa, ha de ser certa. Per exemple, "si li estimo tant ha de ser una bona persona". Però recorda que els sentiments no reflecteixen la realitat, sinó la interpretació que fem d’ella, la qual pot ser correcta o incorrecta. Suposar intencionalitat: Significa suposar que quan la gent fa alguna cosa que fereix els teus sentiments, tenien la intenció de produir aquest efecte. Per exemple, "si estic tan empipat és que has fet alguna cosa molt dolenta". Pot ser que ja estiguessis empipat i que, per això, interpretis una broma innocent com un insult. El boc expiatori: Buscar alguna cosa o algú a qui culpar pel teu malestar o els teus problemes. Conclusions precipitades: Significa fer judicis precipitats basant-te en evidències insuficients. Com més exaltat estiguis, més probabilitat tens de fer això, deixant de costat la teva ment racional. Si no tens suficients dades per a considerar alguna cosa com cert, considera-la només una hipòtesi. Regles d’interpretació inadequades: Significa interpretar els esdeveniments usant regles massa rígides. Per exemple, per a una persona molt sensible al rebuig, una crítica serà sempre un atac i mai una avaluació constructiva. Hipòtesi inverificables: Es tracta de creences que no poden demostrar-se. Amb aquestes hipòtesis pots fer dues coses: descartar-les com inútils o mantenir-les si et fan sentir bé (com les creences religioses). Per exemple, suposar que ningú et va a voler mai és una hipòtesi inverificable que et fa sentir malament, pel que és millor descartar-la. |