Quan un nen té propensió a agredir a un altre i intenta causar un dany físic o psicològic, diem que presenta AGRESSIVITAT.
Considerem agressió l’ús de la força física, les burles, els insults verbals i el sarcasme. Totes elles, són mostres d’agressivitat. Tot i que l’instint d’agressivitat existeix en els animals, sempre és buscant un profit. En la majoria dels casos, és aconseguir aliments o defensar el seu territori.
En els humans ha evolucionat i la podem presentar, simplement, per a fer mal.
Es diu que l’home és l’únic animal que mata per plaer, tot i que això és negat per diverses escoles que indiquen que, en el fons d’aquestes actituds, hi ha el demostrar la supremacia sobre els altres.
L’educació que rebem, les normes de la nostra societat, tracten de dominar aquest instint, establint-se un conflicte entre educació i instint.
Hem de tenir precaució al castigar a nens agressius. Sears, Maccoy i Levin (1957) van demostrar que "l’aplicació de càstigs severs per conductes agressives en nens genera, en aquests, graus molt alts d’agressivitat".
De vegades s’obtenen, amb aquestes penes, conductes també no desitjades: apatia i passivitat. S’instrueix als fills quan és correcte, o no, mostrar-se agressius i en quin grau han de ser-ho. Això comporta, en alguns casos, interioritzar unes normes que poden entrar en conflicte amb l’ambient que l’envolta.
Com prevenir o moderar la conducta agressiva en els nens
És fonamental, treure importància a les situacions d’irritació. En cap cas exagerar-les com mitjà de correcció.
No s’ha de pretendre tenir sempre la raó. S’han de respectar els punts de vista dels fills i no imposar violentament les nostre opinions als descendents.
Enmig d’una discussió, para i conta fins a deu. Si veus que comença una baralla amb el nen o nena, surt de l’habitació i quan els ànims ho permetin torna a plantejar el tema i busqueu una solució, entre els dos.
No acceptis desafiaments ni apostes. Poden dur a situacions límit, gens convenients per cap de les parts.
Si el teu fill es mostra agressiu, no caiguis en la temptació de l’escalada de mútua agressivitat. Una subtil indiferència et pot fer sortir airosos de la situació.
També s’ha impedir als més petits veure escenes d’agressivitat, de les quals hi ha gran quantitat actualment, en tots els canals de televisió.
Berkovitz va demostrar que com més "justificada" és l’agressivitat que veiem, major és la possibilitat que augmenti l’agressivitat en els espectadors. És a dir, quan són els "bons" els que ataquen als "dolents".
També afirmava que això no és vàlid per als dibuixos, ja que els nens els viuen com una fantasia.
La meva experiència és que els nens imiten als dibuixos. Els coneixen perfectament, tant els noms com els gestos i es disfressen, per carnaval amb els vestits dels seus dibuixos animats preferits.
Berkovitz diu han de prohibir-se les escenes de pel·lícules realistes en les quals existeixin baralles, agressions, sadisme...
Psicologia i psicopedagogia 
