Després de setmanes d'especulació en el món polític i econòmic, el Govern central ha donat a conèixer aquest dissabte els grans números dels Pressupostos Generals de l'Estat del 2010. L'executiu ha elaborat uns comptes públics definits com “austers” i “socials” per la vicepresidenta De la Vega. Com ja s'havia anunciat, la caiguda de recursos i l'augment de la despesa social es compensa amb un augment de la pressió fiscal que afecta tots els ciutadans. Els treballadors veuran com se suprimeix la deducció de 400 euros introduïda l'any passat. Els estalviadors veuran com s'eleva la tributació de les rendes del capital del 18% actual al 19 o 21%, segons els casos. Finalment, els consumidors hauran de pagar més per comprar, ja que l'IVA s'incrementarà fins a dos punts.

El 51% de la despesa pública està destinat a la despesa social, i aquest dissabte tant la vicepresidenta primera del Govern central, María Teresa Fernández de la Vega, com la vicepresidenta segona i ministra d'Economia, Elena Salgado, han destacat aquest caràcter progressista dels comptes de l'Estat per al 2010. Les dues han insistit que els comptes volen reactivar l'economia, fomentar l'ocupació i preservar l'estat del benestar, i han apuntat que pujar els impostos ha estat l'única fórmula possible per no reduir les prestacions que les administracions presten als ciutadans. És per això que han insistit que l'augment de la pressió fiscal és “conjuntural” i que té un caràcter “solidari”.

Rendes del capital
Per destacar aquest caràcter solidari la ministra Salgado ha fet referència a un dels capítols que configuren el tan debatut augment d'impostos: l'increment en la tributació de les rendes del capital. En l'actualitat, tots els estalvis dipositats en les entitats bancàries tributen a un tipus únic del 18%. A partir d'ara, el tipus pujarà un punt, fins al 19% per a tots aquells amb dipòsits fins a 6.000 euros. Els que tinguin més diners estalviats veuran com la retenció s'eleva fins al 21%. Salgado ha dit que la mesura busca “demanar al conjunt de ciutadans un esforç de solidaritat per poder afrontar una despesa social creixent. L'esforç més gran l'han de fer aquells que tenen més capacitat i per això hem incidit en les rendes del capital”.

Salgado ha dit que dels 20 milions de contribuents, 12,5 milions declaren rendes del capital. D'aquests, un 94% declaren rendes inferiors a 6.000 euros, que suposen un 17% de la recaptació de l'Estat. Això vol dir que la concentració de les rendes del capital és molt superior a la concentració per rendes del treball. El govern central calcula que 11,5 milions de persones pagaran 6 euros més l'any. Aquells amb més de 6.000 euros pagaran 60 euros més l'any. Els 100.000 contribuents que declaren més de 60.000 euros pagaran 5.000 euros més l'any de mitjana.

IVA
També hi ha augment de recaptació en l'IVA, un aspecte molt polèmic. El govern sempre ha insistit que Espanya és un dels estats europeus amb un tipus d'IVA més baix, mentre que organitzacions empresarials i de consumidors han alertat dels efectes que un augment de l'IVA pot tenir en el consum. Salgado s'ha mostrat convençuda que els nous tipus impositius no tindran un efecte negatiu en el consum. Aquests nous tipus, que entraran en vigor l'1 de juliol de 2010, s'aplicaran al segment reduït -que passarà del 7% actual al 8%- i al general -que s'incrementarà del 16% actual al 18%. El tipus superreduït es manté en l'actual 4%.

IRPF
En augmentar la pressió fiscal sobre el consum i les rendes del capital el govern central es manté fidel a la seva promesa de no tocar les rendes del treball. Salgado ha destacat que les rendes més altes no suporten el pes de l'IRPF però que contribuiran més a causa de l'augment fiscal dels estalvis. Pel que fa a les rendes del treball, només hi ha un canvi, però és significatiu: desapareix la deducció dels 400 euros, una mesura estrella anunciada per Zapatero en plena campanya electoral i criticada des de gairebé tots els àmbits. Es manté, en canvi, l'ajut de 2.500 euros per naixement, una altra de les mesures impulsades per Zapatero.

Baixa l'Impost de Societats
No tot són, però, males notícies en l'apartat fiscal dels Pressupostos Generals de l'Estat. El govern central ha decidit la reducció en cinc punts de l'Impost de Societats per a les petites i mitjanes empreses que tinguin menys de 25 treballadors i mantinguin o bé incrementin els llocs de treball. D'aquesta rebaixa també es podran beneficiar aquells treballadors per compte propi que tributin en el règim de l'IRPF, i no en amb el sistema de mòduls.

Diàleg
Després de l'aprovació en el Consell de Ministres els Pressupostos Generals de l'Estat han de començar ara un tràmit parlamentari que es preveu complicat, atesos els fràgils suports del govern de Zapatero al Congrés i al Senat. Conscient de la dificultat, la vicepresidenta primera de l'executiu central María Teresa Fernández de la Vega, ha afirmat aquest dissabte que el govern central té “voluntat de dialogar i arribar a un acord”, i s'ha mostrat convençuda que els comptes públics seran rebuts pels diferents grups polítics amb “l'esperit constructiu necessari en l'actual situació econòmica. De la Vega ha insistit que els comptes són el resultat d'una “difícil conjuntura econòmica” i ha destacat el seu caràcter “realista, rigorós i equitatiu”. Per la vicepresidenta, el govern central ha elaborat els comptes “pensant en els més perjudicats per la crisi i treballant per garantir la inversió en infraestructures, investigació i el sistema social”. De la Vega ha remarcat l'augment de beques, pensions mínimes i més cobertura als aturats com a prova de la voluntat social del govern central.