Al llarg de la Història els pobles han anat incorporant la dansa a les seves tradicions i ha estat protagonista dels esdeveniments importants de la vida diària: actes religiosos, ofrenes i sacrificis rituals, sembra i collita …

Als països àrabs aquesta dansa es coneix com a Raks Sharki, que vol dir Dansa Oriental. El nom de Dansa del Ventre va ser utilitzat per viatgers europeus que varen descobrir la màgia d’aquesta dansa.

L’origen de la Dansa del Ventre és incert, hi ha diferent teories que defensen un origen diferent.

* Algunes diuen que els seus inicis es troben a les cerimònies de fertilitat de la dona. Les dones s’identifiquen amb la mare Terra. Ambdues són creadores de vida, de llum. Algunes civilitzacions han cregut que les dones tenen poders màgics per la seva capacitat de portar (donar) llum a la Terra.

* Altres diuen que procedeix del ball de les antigues sacerdotesses.

*  O també dels pobles gitanos, d’origen hindú.

* I altres diuen que descendeix de les danses de l’antic Egipte. Les ballarines eren dones escollides expressament per ballar davant els Deus. La música era molt present a Egipte, els sons de les arpes i dels instruments de vent servien de rere fons a la dansa per a les celebracions  i les cerimònies.

A l’antic Egipte hi havia 4 tipus de dansa:

a)    La dansa sagrada en honor a algun Deu: les ballarines feien danses acrobàtiques, dibuixant formes geomètriques.
b)    Els balls laics de caire social.
c)    Les danses populars o civils.
d)    La “Estrellada”: la més antiga dansa del període faraònic, amb moviments circulars entorn a la pedra sagrada de sacrificis, que representava el Sol, eix de l’Univers i dels astres.

La Dansa Oriental es caracteritza pels seus moviments harmoniosos, coordinant moviments principalment del ventre i dels malucs, alternant moviments ràpids i lents del pit i de les espatlles i ondulats dels braços.

Els moviments ondulats i rotatius són lents i simbolitzen la sensualitat i la melancolia. Són els moviments Lunars.
Els moviments ràpids, ben marcats, i les vibracions, simbolitzen l’alegria. Són moviments Solars.

Tots els moviments d’aquesta dansa es relacionen amb la Naturalesa. Les ballarines van descalces per unir-se amb la Terra, la posició dels braços en forma de semi U simbolitzen les aus, les ondulacions del cos simbolitzen el moviment del camell, els malucs formen “vuits” simbolitzant l’infinit...

Les antigues ballarines àrabs es perfumaven els canells, i amb els moviments de les mans les aromes de les essències que feien servir es repartien per l’espai, embolcallant al públic.

Al llarg dels anys aquesta dansa s’ha anat ornamentant amb mocadors, vels i espelmes, i fins i tot serps, que tenien funcions màgiques i protectores. A moltes cultures les  serps estan vinculades a mons misteriosos, símbol de la masculinitat i la feminitat, i també de la immortalitat representada per la  serp mossegant-se la cua.

Les ballarines egípcies només portaven una mena de faldilla de cotó o de lli i la part de dalt nua. Es tatuaven imatges de la Deessa de la sexualitat a les cuixes i als braços.

La bellesa i la delicadesa rítmica d’aquesta dansa i els sons màgics de la música que l’acompanya, com els dels tambors i els llaüts, la flauta o l’acordió, ajuden a la dona a connectar millor amb el seu interior i a transformar la seva energia, creant alegria i benestar al seu voltant.

L’energia vital s’activa de manera subtil i suau. Aquesta dansa connecta la dona amb la seva feminitat i trenca els bloquejos  a nivell energètic.

Tinkerbell